Model Major

Presentació

En la nostra tradició catalana tenim potser el més destacat iniciador d’un esforç d’aquesta mena: en Ramon Llull (Mallorca, 1232– 1316). Després de llargs estudis filosòfics en totes les branques del saber del seu temps, redactà un model global de la realitat que anomenà Ars Magna, un gran artifici, enginy o màquina de pensar. Tenia unes estranyes matemàtiques, l’Ars combinatoria, que formalitzà el gran G.W.Leibniz, tres-cents cinquanta anys després. Ja a cavall entre els segles XIX i XX, en Francesc Pujols (Barcelona, 1882 – Martorell, 1962), reprenia el titànic desig lul·lià, i propugnava que els catalans havíem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors. Veia tanmateix en les matemàtiques el llenguatge que podia unir totes les parts del saber universal. En 1918 ho deixà per escrit en el Concepte general de la ciència catalana, mentre es declarava taxativament deixeble i seguidor de Ramon Llull. Escriu la llegenda que volia posar al peu d’un monument a Llull al bell mig de la plaça de Catalunya de Barcelona: “Ramon Llull, català de Barcelona pel pare i per la mare, que va néixer a Palma de Mallorca perquè l’aigua del mar li voltés el pensament com una corona, va ésser el fundador de la ciència catalana, que és la ciència universal, assenyalant-li l’objecte que és la realitat i el mètode que és la raó i que per escriure-la i fer-la llegir va fundar la prosa catalana, alçant la nostra literatura fins als núvols i aconseguint que la llengua de Catalunya fos la primera de les modernes que parlés de la veritat”. Un altre personatge català sorprenent fou Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903 – Figueres – 1978) que edità un immens treball en 17 volums, Matemàtica de la història, on situa els esdeveniments històrics de la pujada i caiguda dels imperis i palesa unes certes regularitats que li permeten fer prediccions de la història futura. Més ençà i més cenyit al nostre propòsit, gaudim d’un altre gegant del pensament global, Josep Ferrater i Mora (Barcelona 1912 – 1991), autor d’un impressionant Diccionari de filosofia que, bo i mort ell, encara se segueix renovant i que ja consta de quatre atapeïts volums, on descriu el pensament filosòfic universal, de punta a punta de la seva història. Diu en el pròleg: “En una obra d’aquest estil, no monogràfica, no és possible dir-ho tot sobre una sola cosa, però cal dir quelcom sobre moltes coses. En aquest Diccionari és diu quelcom sobre tantes coses que en pot constituir fins constituir una especialitat”. Nosaltres diríem “l’especialitat de la generalitat”. Ell anomena el seu pensament sintètic “Integracionisme”: “Les realitats que apareixen com a primàries són expressables mitjançant conceptes-límit i que, per tant, no aspiren a tenir significats explicables per altres”. Sense voler esgotar la recensió de conreadors de la síntesi ordenada del pensament sobre la realitat, esmento per acabar, Santiago Pey i Estrany (Barcelona 1917). Autor d’un magnífic Diccionari de sinònims, idees afins i antònims,(1970). Diu d’ell Jordi Rubió i Balaguer en el pròleg: “M’explicava la seva il·lusió de fer una enciclopèdia ordenada lògicament. No amb les ciències agrupades en compartiments estancs. Volia fer la seva enciclopèdia partint de les idees i localitzant les idees semblants en un indret ordenat lògicament i no per la simple alfabetització còmoda però arbitrària”.

Exactament en la línia d’aquests dos darrers escriptors esmentats, presento aquest model. El podríem definir com l’intent de correspondència entre el món dels termes (terminologia de conceptes, comuns, propis, verbals, adverbials, etc.) i un món de punts en l’espai geomètric perfectament delimitats matemàticament. Aquest món de punts geomètrics en el Globàlium pren la forma d’una hiperesfera. No és cap caprici. Ja ho explicaré. Es tracta d’acarar, mitjançant allò que se’n diu correspondència biunívoca o bijectiva, dues classes d’idioma, l’idioma usual, en aquest cas el català, i l’idioma ideal, en aquest cas una hiperesfera geomètrica del llenguatge matemàtic. El segon permet una exactitud gloriosa. El primer, al contrari, és d’una polisèmia (varietat de diferents significats d’un mateix terme) desesperant. Si Pey, mogut pel desig de l’enciclopèdia ordenada, acaba fent un diccionari d’afins i antònims és perquè aquesta és una condició prèvia: tractar d’agrupar el més rigorosament possible els termes segons les seves relacions significatives. “Correspondència biunívoca” vol dir que a cada element an d’un conjunt A, li correspon un i només un element bn d’un conjunt B. Per tal que en el nostre cas es complís aquesta mena de correspondència caldria que a cada terme del conjunt del llenguatge català correspongués un i només un punt del llenguatge matemàtic de la hiperesfera. Atès que la hiperesfera és una figura en quatre dimensions, cada terme usual es correspondrà per un punt que ve determinat per quatre coordenades (x, y, z, v). Exemple: ACCIÓ: P(x = -0’079577; y = +0’079577; z = 0’079577 i v = -0’079.577). El fet que el valor absolut de les quatre coordenades sigui igual expressa que ACCIÓ frueix de molta simetria i que per consegüent ocupa un lloc important en el model. PASSIÓ: P(x = -0’079577; y = +0’079577; z = -0’079577; v = -0’079577).

“Quan començava a escriure la tesi doctoral era a la Plaça Real del barri gòtic de Barcelona. Les palmeres tafanejaven l’interior del meu despatx per veure què hi feia. També era estiu. Avui estic encabit en l’edifici, estil Le Corbussier, del Ciemen, en l’interior d’una illa clàssica de cases de l’esquerra de l’Eixample. Sense ni una palmera ni cap arbre. Envoltat dels fums d’un aparcament immens que aboca la seva contaminació directament a la finestra del meu despatx. Podré preservar la claredat d’idees en aquest ambient enrarit? Ja se m’estaven embarbussant. Com Déu mana, si m’estic dempeus, toco el sostre del despatx amb la punta dels dits de la mà en estirar verticalment el braç. Són les normes del “Modulor”, una mena de model global, inventat per l’arquitecte francès, no de la realitat, però sí de l’antropometria i de les proporcions dels edificis habitables pels homes. Jo estic intentant, diabòlicament més ambiciós, una cosmometria general. A quina distància es troben uns conceptes bàsics dels altres? Acabem de definir vuit termes fonamentals, oposats dos a dos, que explicarem en el cos del llibre: TEO –PRA, FEN – NOU, OBJ – SUB, MON – PLA. Són tan importants que en diem les 8 categories fonamentals i els escrivim sempre en color verd: TEO – PRA, FEN – NOU, OBJ – SUB, MON – PLA.

Lluís M. Xirinacs Damians

 


Els principis

 

 


 

Lluís Maria Xirinacs. GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR

UN MODEL GLOBAL DE LA REALITAT

SEGONA PART: MODEL MAJOR

0 – Lluís Maria Xirinacs. 2005. Pròleg

21 – Lluís Maria Xirinacs. La hiperesfera

22 – Grup d’Investigació Globàlium. Guia de classificació de les categories

0 - LMX - MMajor-PRÒLEG.

 


 

Llibres de les 80 categories 

(Cliqueu sobre els símbols)

 

Llibres de figures: 

– Lluís M. Xirinacs. Constel·lacions (aurèoles)

– Lluís M. Xirinacs. Trajectes

– Lluís M. Xirinacs. Símbols/Cartes


Distàncies en graus i 362 cercles màxims

LMX – Distàncies en graus i cercles màxims

  • Breu història del Grup d’investigació Globàlium: 

Grup d’investigació Globàlium. 12 anys.

El Grup d’Investigació Globàlium treballa actualment en la segona part del model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs: el MODEL MAJOR. Anirem completant aquesta pàgina. 

GRUP D’INVESTIGACIÓ Globàlium

Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs

Comments are closed.