1970-1975

 

1970-1975

  1. Desembre. Tres-cents intel·lectuals catalans, es reuneixen a Montserrat com a testimoni de protesta pel procés de Burgos contra patriotes bascos. Són assetjats per la guàrdia civil. La nit de Nadal inicia una segona vaga de fam indefinida. Pretén enaltir l’esperit de lluita del poble per l’assoliment de les llibertats essencials de l’home.
  2. Després de 21 dies, el 14 de gener cessa de la vaga a petició de les organitzacions polítiques, que li prometen intensificar la lluita antifranquista.

El 23 de març el TOP li obre procés per propaganda il·legal segons declaracions fetes durant la vaga. Li concedeixen la llibertat provisional. Aquesta vegada li demana al bisbe de Vic que no intervingui. Declara en català davant del jutge. No signa cap document que no estigui escrit en català.

El 16 d’agost inicia, obertament, una campanya de refús total al règim.

El 7 de novembre es constitueix l’Assemblea de Catalunya. La participació de Xirinacs en el seu procés de gestació és significatiu.

  1. El dia 16 d’abril s’ha de presentar al TOP i no hi compareix. Escriu un document de refús total al règim. El fa públic en una concentració a la parròquia de Sant Miquel del Port, a Barcelona. Convocat de nou pel TOP, no en fa cas.

El 12 de novembre més de 3.000 persones es concentren a Ripoll per celebrar el primer aniversari de l’Assemblea de Catalunya. Xirinacs és detingut i el multen amb 50.000 pessetes. No paga la multa i és arrestat al convent d’Olot però abandona la reclusió. Detingut novament és conduit a la presó concordatària de Zamora per acabar els 30 dies d’arrest. Inicia la tercera vaga de fam; aquesta vegada de fam i de set. Al cap de nou dies, la seva vida corre perill i és traslladat a l’Hospital Provincial de Zamora. És posat en llibertat quatre dies després.

  1. Continua en la lluita sociopolítica de Catalunya.

1 de maig: participa en la concentració per l’Assemblea de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, amb deu mil persones.

El 28 d’octubre la Comissió Permanent de l’Assemblea fa una reunió a l’església de Maria Mitjancera. La policia entra pistola en mà i agafa i empresona 113 participants, entre ells Xirinacs. És alliberat al cap de tres dies juntament amb un altre sacerdot. És multat amb 350.000 pessetes que no paga.

L’onze de novembre, assisteix a la reunió internacional dels cristians per la revolució a Lió.

L’u de desembre inicia una nova vaga de fam per l’alliberament dels cent tretze. Després de set dies de fam i de set, és traslladat a l’Hospital Penitenciari de Carabanchel. Durant la vaga es produeix l’atemptat i mort de Carrero Blanco. Puig Antich és condemnat a mort.

  1. Després de 42 dies de vaga de fam els metges temen un xoc fatal. Accepta deixar-la a petició dels metges i per l’anunci (fals) de la sortida dels companys detinguts. Torna a menjar i a recuperar-se. Li fan el judici pendent: Contesta en català. El condemnen a tres anys. Pax Christi li atorga el Memorial Joan XXIII per la seva acció no-violenta per la pau.
  2. 1 de gener. Comença una nova vaga de fam ja que l’amnistia no ha estat atorgada. Adreça una carta oberta a Franco on indica les causes per les quals ha iniciat la vaga. Es proposa la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau. L’Acadèmia de Noruega accepta la candidatura.

El 14 de febrer el porten emmanillat a Barcelona per a què pugui veure la seva germana agonitzant. Es publiquen «21 dies de vaga de fam per Catalunya» i «Subjecte».

El 15 de maig li concedeixen la medalla commemorativa del 25è aniversari del Consell Mundial de la Pau. Rep adhesions de Tarradellas i de moltes associacions.

El 28 d’agost comença una nova vaga de fam en solidaritat amb els companys del País Basc Garmendia, Otaegui i altres. Arran de l’execució de Txiki, Otaegui i tres membres del FRAP, radicalitza la seva actitud. És internat en cel·les de càstig.

El 6 d’octubre, després de 22 mesos i mig de reclusió, surt en llibertat de Carabanchel.

El 20 de novembre mor Francisco Franco. 30 de novembre: nova vaga de fam a Montserrat per reclamar l’amnistia general. El visita Mc Bride, premi Nobel per la Pau 1974.

El 24 de desembre, abans de les 12 del migdia, es planta davant de la presó Model amb el compromís de no moure-se’n fins que els presos polítics surtin definitivament alliberats. Li fan costat els Captaires de la Pau, entre ells, Ferran García Faria. S’hi estarà més d’un any i mig: per l’amnistia.

Comments are closed.