1960-1969

1960-1969

  1. Estudia Biologia a la Universitat de Barcelona.
  2. Escriu «La via. Iniciació Cristiana».

1963.- Primers enfrontaments amb el poder com a conseqüència de la seva progressiva consciència cívica. Interpel·la la policia de Barcelona per les tortures a què han estat sotmesos diversos universitaris detinguts. És expulsat de Barcelona per ordre del governador civil. Es trasllada a Balsareny, depenent del bisbe de Solsona. Inicia una experiència comunitària constituïda per quatre persones. No els és permès que sigui més àmplia.

1966.- L’onze de març es fa la tancada dels caputxins de Sarrià: «la caputxinada». Fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants. Per aquests fets, el bisbe l’expulsa definitivament de la diòcesi de Solsona. Queda confinat a Sant Jaume de Frontanyà, de 30 habitants i a dues hores a peu de la carretera més pròxima. Al juliol refusa cobrar la paga de l’Estat. És el primer capellà que pren aquest determini.

  1. El seu testimoniatge afecta la base de l’església. Els sacerdots de Vic voten a favor d’acollir Xirinacs. El bisbe accepta i li ofereix el poble de Santa Maria del Camí, amb la condició que «faci bondat». Sense la paga, viu del seu treball. Dirigeix l’Escola de Teologia d’Igualada i col·labora a l’escola Mowgli de la ciutat. També escriu en diverses publicacions.
  2. Amb el llibre «Secularització i Cristianisme» obté el premi «Carles Cardó». Compareix a declarar davant el jutge militar, acusat de trobar-se implicat en el F.A.C., però no se li obre procés. El seu radicalisme social i nacional es va accentuant. Deixa de col·laborar en el «Full Diocesà» a causa de les pressions que rep. Abandona la direcció de l’Escola de Teologia. No vol cobrar res pels sagraments que administra. Vol publicar «Comunitat Cristiana de Base» sense sotmetre’l a la censura eclesiàstica. La censura civil li nega la publicació. Fa pressió al bisbe de Vic perquè porti a la pràctica la teoria social de l’Església i faci donació de les terres als qui les treballen. Davant la negativa episcopal, abandona la casa rectoral i es trasllada a La Torre de Claramunt. Finalment, abdica de l’església, deixa el bisbat i surt dels escolapis. Es lliura al testimoniatge cristià sense fronteres.
  3. Enceta la primera vaga de fam, de set dies, a Santa Cecília de Montserrat, per demanar la separació de l’Església i l’Estat. Li fan costat mossèn Dalmau i una noia. És detingut però no l’arriben a processar perquè el bisbe de Vic s’acull als privilegis del Concordat.

Comments are closed.