Qui és Lluís Maria Xirinacs?

Xirinacs somrient

La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i el grup d’investigació Globàlium preserva i difon el llegat, l’obra filosòfica i política de Lluís M. Xirinacs. Un home de pensament i d’acció, místic, filòsof, polític. Xirinacs, dotat d’unes facultats intel·lectuals privilegiades i nascut en un ambient familiar propici, des de ben aviat pogué dedicar bona part de la seva vida a la lectura, a l’estudi, a la investigació, al pensament. I esdevé un savi i un profeta, en el sentit etimològic de la paraula, va parlar alt i clar tota la seva vida. Ha estat considerat el Gandhi català.

Globàlium és el nom del model filosòfic que, amorosament, construí durant més de cinc dècades, que el dugué a fer la carrera de filosofia als 60 anys i a finalitzar-la amb la tesi doctoral qualificada cum laude. Del Globàlium se’n va publicar el llibre Un model global de la realitat. Model menor . L’ingent esforç de construcció del Globàlium aporta, als qui s’hi vulguin apropar, una eina per pensar la realitat des dels més diversos àmbits. El compromís polític el realitzà sempre sense claudicar. Després de la mort de Franco, durant gairebé dos anys, mentre demanava l’amnistia per als presos polítics davant la presó Model, dotze hores cada dia. En ser elegit senador independent la primera legislatura al Senat, quan es plantà dempeus demanant l’amnistia que encara no s’havia atorgat. Deia que primer s’havia de donar l’amnistia i després fer les primeres eleccions de la democràcia. Es va fer al contrari.

Va redactar una constitució alternativa a l’espanyola amb aportacions populars (Constitució, paquet d’esmenes). No n’hi van acceptar cap. Reflectí les seves vivències al Senat fent dos articles diaris: un a l’Avui dins de la secció anomenada Al servei d’aquest poble. L’altre a El Mundo Diario, amb la capçalera Diario de un senador.

En ‘ La traïció dels líders’ aplega les memòries de la seva participació en l’Assemblea de Catalunya i la lluita no violenta com les vagues de fam, les plantades… primer contra el franquisme i després per la consecució d’una veritable democràcia.

Finalitzada l’etapa del Senat i després de l’intent no reeixit d’anar al Congrés dels Diputats encapçalant la coalició independentista BEAN, deixà la tasca política i continuà la seva obra des de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs. Va escriure el document Tercera via, proposta d’una nova economia elaborada per Agustí Chalaux. Per iniciar una via demòtica (la força del poble) cap a l’Assemblea dels Països Catalans es plantà a la plaça de Sant Jaume, l’any 2000. Generà documents sobre l’Arbre de les assemblees per bastir un edifici comunitari de baix a dalt que culminés amb la plena independència del nostre poble. Fins la seva mort al pla de Can Pegot a Ogassa, tot en ell és una lliçó de llibertat i entrega.